Les Escoles en el temps de la guerra: l'aplicació del CENU a l'ensenyament primari a Granollers 1936-1939 = Schools in wartime : Applying the CENU (Council for New Unified Schools) in Granollers during the Civil War (1936-39) / Rosa Serra i Sala
Serra i Sala, Rosa


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 11 (gener-juny 2008), p. 75-101 (Dossier: L'educació en la Segona República) 

Com que les escoles han definit un dels models de ciutadania, he agafat aquest punt de referència per explorar en l'educació del primer terç del segle XX a la ciutat de Granollers, capital del Vallès Oriental. Amb l'esclat de la Guerra Civil es va reorganitzar aquest model de participació de la ciutadania en un dels aparells de gestió: l'escola. Calia elaborar la descripció del sistema escolar previ al conflicte bèl·lic; així es podrien percebre les actuacions aplicades durant la reforma del model educatiu que corresponia una nova orientació de la societat civil. L'aplicació del CENU a les escoles de la ciutat fou un fet que va canviar el mapa escolar de la ciutat i l'orientació laboral del professorat. A l'article es poden llegir les línies d'actuació seguides a Granollers. La naturalesa de les reformes correspon a les propostes d'higiene, salubritat i pedagogia proposades des de l'escola nova. En l'àmbit del professorat no es va notar pràcticament cap canvi a les escoles regides per l'Estat. Els mestres de les escoles tancades s'adaptaren al nou ordre social i laboral del CENU i hi hagué moviment en el professorat, motivat per desplaçaments a d'altres poblacions, per trasllat al front de guerra, per jubilació i per defunció. Exposades les característiques del CENU a Granollers, es veu que es van aplicar les quatre accions plantejades en la seva totalitat. El professorat dels grups escolars va seguir amb els nomenaments oficials; els que no tenien titulació van passar pel règim d'oposicions prescrit. Tot aquest procés adquirí relleu, però unit com anava al procés de guerra, va sofrir un desgast progressiu en la societat civil, que patia a la rereguarda les migradeses i la inestabilitat de la Guerra Civil; ambdós fets va contribuir, de manera progressiva l'absentisme escolar.

L'Educació a Catalunya durant la Guerra Civil : l'escola de Tarragona = Education in Catalonia during the Spanish Civil War : the School situation in Tarragona / Maria Isabel Miró Montoliu
Miró Montoliu, M. Isabel


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 11 (gener-juny 2008), p. 133-155 (Dossier: L'educació en la Segona República) 

Que ni un sol infant de Tarragona deixi d'anar a l'escola, laboratori, llum i fita de tot progrés, de tot poble culte, comprensiu i civilitzat. (Diari Llibertat, 1 de setembre de 1936) La revolució del juliol de 1936 portà molts canvis a la societat, i l'educació en fou un. A Tarragona la Delegació Comarcal del CENU va voler solucionar el gran problema educatiu que arrossegava la ciutat des de feia molts anys: el gran índex d'analfabetisme que hi havia. Els diaris van donar suport a la iniciativa i no hi havia dia que no hi hagués notícies, editorials, cartes... a favor o en contra de la nova educació que es volia implantar. Això es feia amb un clar objectiu: conscienciar la població. La tasca començà per un cens de l'alumnat i de locals per a l'ensenyament, tenint en compte els pàrvuls; calia revisar tot el professorat i donar una nova orientació i finalitat a l'escola. El camí no fou fàcil, es va anar progressant a poc a poc, però els rocs que es trobaven a causa de la guerra feien ensopegar la nova educació que, finalment, va caure a la fossa dels vençuts.